La irrupció del Web3 i la propietat digital

web3

El Diari Bon Dia publica avui un especial sobre Transformació Digital, en ell apareix un interessant article de Marc Boixadera, Gestor de Vall Banc Fons.

En aquest link hi podeu accedir a la publicació (pàgina 14).

 

La irrupció del Web3 i la propietat digital

La primera era d’internet (Web1) es va estendre fins a aproximadament la primera meitat de la dècada dels 2000. En aquesta fase, hi havia una minoria de creadors de contingut i una gran majoria de consumidors. Les pàgines web consistien bàsicament en text estàtic, que si bé podien contenir informació útil, no donaven cap incentiu al consumidor a tornar-hi repetides vegades.

La segona fase (Web2) és la que domina internet tal com la coneixem avui, amb companyies tecnològiques com a venedors de serveis digitals. En aquest tipus de web, la informació és dinàmica i tothom pot interactuar-hi i convertir-se en creador de contingut. D’entrada, el Web2 era una clara millora al Web1, ja que permetia accedir a uns serveis innovadors que en molts casos eren gratuïts. Recentment, hem vist com els interessos de les companyies divergeixen amb els dels usuaris, com ara l’ús de les dades que generem. Un altre problema és la centralització dels serveis. Tot el que fem i comprem és propietat de la plataforma. Les cançons que comprem a iTunes segueixen sent d’Apple. Els objectes comprats en un joc en línia, que només es poden fer servir allà i quan es deixi de jugar perdran tot el seu valor, segueixen sent propietat de la companyia que desenvolupa el joc.

El Web3, basat en blockchain, pretén solucionar els problemes creats pel seu predecessor, descentralitzant el control i la propietat de les plataformes i distribuint-lo entre els usuaris, permetent posseir parts d’internet mitjançant tokens. Els famosos NFTs (tokens no fungibles) donen drets de propietat real en art, cançons, objectes de jocs online i qualsevol cosa que es pugui imaginar. Altres tokens donen control de governança sobre les aplicacions descentralitzades (d’apps) que conformen el nou Web3. En la seva breu existència, ja s’han presenciat casos on els desenvolupadors de les noves plataformes donaven aquests tokens als usuaris que n’havien fet ús. D’aquesta manera, són aquests els que tenen el poder de decisió sobre manteniment i evolució de la plataforma, alineant els interessos entre producte i consumidors finals.

Des del punt de vista de l’usuari, el fet de poder ser realment propietari del que es compra a Internet i ser capaç de vendre els actius digitals és clarament diferencial respecte a la situació actual, especialment en un món cada vegada més digital. El que és incert és si, o quan, les grans companyies faran el pas a aquest mecanisme, ja que el model de negoci canvia radicalment. De moment són noves organitzacions les que estan duent a terme aquesta innovació.

Categories
Recent posts
Notícies relacionades